Com prevenir el suïcidi i salvar vides

Quines són les causes i com podem superar el dol?

A Espanya, el 2019 es van treure la vida 3.671 persones, un 3,7% més que l'any anterior, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Des del 2008, el suïcidi és la primera causa de mort no natural al nostre país. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) apunta que, de mitjana, per cada persona que mor per suïcidi n'hi ha 135 que viuen el duel.

Davant aquesta realitat, hem de parlar del suïcidi? Si es parla, ajuda a prevenir el risc de suïcidi o té l'efecte invers? Com parlar si és una de les morts amb més tabú? Com afrontar el dol per suïcidi?, i l'eterna pregunta: ¿Es podria haver evitat?

Possibles causes del suïcidi

Cecilia Borràs, psicòloga i presidenta fundadora de l'entitat Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS), a la seva xerrada "Prevenir el suïcidi", organitzada per la nostra Fundació Mémora, entitat que té com a finalitat proporcionar ajuda a la societat, donant suport i millorant l'atenció a les persones i les famílies en el procés del final de la vida va manifestar que encara hi ha un cert tabú i estigma en parlar del suïcidi.

Se sol associar a una persona desestructurada, amb trastorns mentals, desarrelada, “i aquesta idea està totalment allunyada de la realitat”. Segons l'experta, una persona que es treu la vida ho fa a causa de diversos factors interrelacionats: es troba davant d'una crisi vital, no pot més, veu la seva situació com un problema insuportable, indefinit i irresoluble. "Normalment la seva percepció està molt desajustada de la realitat, però tot això provoca un gran dolor", subratlla.

Depressió, una malaltia o un esdeveniment vital complicat

Una de les creences més esteses és que "tot el que se suïcida és degut a una malaltia mental com ara un trastorn bipolar".

Encara que a el 80% dels casos hi ha un trastorn mental greu que s'ha d'abordar com més aviat millor (la depressió greu està darrere del 63% de les morts per suïcidi), hi ha altres factors de risc com per exemple; haver estat diagnosticat amb una malaltia crònica que cursa amb dolor; la solitud i l'aïllament social (físic i emocional) o viure esdeveniments vitals estressants, com la mort inesperada d'un ésser estimat, un robatori, una violació, consum de substàncies... “I aquí entrem tots. No tothom que es suïcida té una malaltia mental", remarca la fundadora de DSAS.

De la persona que se suïcida també se sol dir que és covard per no saber afrontar els problemes, o bé que és molt valenta. "Cap persona que pateix, que té un trastorn, que viu un moment de crisi vital, pot ser jutjada de covard o valent", diu Borràs, que desmenteix el tòpic que el suïcidi si hi ha antedecents familiars tendeix a heretar-se: "S'hereten els factors de risc vinculats a la salut mental, el caràcter, la forma que hom té d'enfrontar-se a les adversitats, com afrontem els problemes, però no s'hereta el suïcidi".

Senyals d'alarma

Normalment quan es produeix una mort per suïcidi abans hi ha hagut frases que es repeteixen i que no s'han donat importància.

Són frases de l'estil: "No valc res", "La vida és un fàstic", "Estaries millor sense mi", "Estic cansat de lluitar", "M'agradaria desaparèixer", etc., són frases que tanquen un missatge emocional, un motiu de desesperança.

També hi ha conductes no verbals, com un major consum de substàncies o alcohol, autolesions, regalar objectes, voler tancar assumptes pendents, etc., que poden donar a entendre que una persona es va desenganxant de la vida de manera progressiva.< /p>

Parlar del suïcidi: efecte Papageno

"Parlar del suïcidi no porta al contagi del suïcidi", emfatitza Cecilia Borràs, que considera que "quan una persona s'obre i comunica les seves intencions, si és escoltada i podem donar-li l'exemple de persones que han estat en la seva mateixa situació i han sortit endavant, salvem una vida”. En aquestes situacions, la persona troba suports per poder seguir. És el que s'anomena Efecte Papageno: el contacte amb persones que han afrontat una situació de crisi de manera positiva ofereix un efecte protector.

I és que la persona que se suïcida no desitjava morir, el que volia era fer canvis a la seva vida, però no sabia com. "El suïcidi és el resultat d'un patiment psicològic insuportable.