"Falten professionals qualificats dins el sector salut i dificultat per retenir el talent"

Ester Crusellas és Directora de Recursos Humans a Sant Andreu Salut (Manresa) i com a responsable i infermera que és, considera que hi ha manca de professionals qualificats dins el sector salut i resdiències i dificultat per retenir el talent.

A què et dediques professionalment?

Sóc infermera de professió i de vocació, però la vida m'ha portat al món de la gestió des de fa uns quants anys. Actualment dirigeixo el departament de recursos humans de la Fundació Sant Andreu Salut, on intento cuidar dels prop de 600 professionals que treballem junts. També faig de facilitadora en simulació a la Universitat de Manresa (UManresa) als alumnes d'infermeria, medicina i fisioteràpia.

Sant Andreu Salut és una fundació ubicada a la província de Barcelona (Manresa i rodalies) i es dedica a atendre, curar i cuidar principalment persones d'edat avançada. Ho fem amb tres línies de serveis: l'atenció intermèdia (amb un hospital), l'atenció a la dependència (amb 5 residències i centres de dia) i l'atenció social (amb habitatges amb serveis, servei d'atenció domiciliària i menjador social) .

Quins són els dos reptes professionals més importants que tens en aquests moments?

Els meus objectius principals en aquests moments són, per una banda, la captació de professionals, ja que per tots és conegut la manca de professionals qualificats que tenim al sector de la salut (falten metges i infermeres) i també a les residències (amb manca d'infermeres i gericultores principalment). D'altra banda, i també molt important, la retenció del talent, que només es pot aconseguir tenint cura de les persones que ja tenim dins de l'organització.

Professionalment parlant, quin és el teu pitjor record?

La pandèmia que hem viscut ha estat sens dubte el repte més intens i desconcertant a què ens hem enfrontat. Hem viscut els moments més durs, quan veus que els recursos materials són escassos, quan els professionals es posen malalts i no disposes de més persones i també quan moren les persones que atenem als centres, sent els professionals els únics que en aquell moment estan al seu costat i has d'informar les famílies. Gestionar aquesta situació, aconseguir el material necessari per protegir els professionals i intentar que no faltin persones per cuidar les persones i ho puguin fer en les millors condicions possibles, ha estat molt dur. Crec que mai, els que ens dediquem a atendre persones havíem treballat tants dies i tantes hores seguides per tirar endavant.

I el millor record professional?

No seria el millor record, però tampoc no m'agradaria no dir-ho, la mateixa pandèmia que ens ha portat els records més durs, també ens ha ensenyat molt. Hem après a adaptar-nos als canvis de manera molt més ràpida; hem estat capaços de treballar en equip i coordinar-nos en primer lloc dins de l'organització, però també a nivell de territori i amb la societat. Hem avançat al teletreball i les eines per fer-ho en condicions òptimes, entre moltes altres coses. D'aquesta manera, es constata que les situacions límit sempre porten aprenentatge i algunes millores.

Els millors records per mi sempre vénen de persones: quan sent infermera tens el reconeixement d'un pacient, una família per l'atenció rebuda, quan a nivell directiu algú creu en tu i et proposa reptes nous, i des de la posició actual, sempre que aconsegueixes alguna millora per als professionals.

En el procés de vida final de les persones, què et sembla més important?

Les persones quan arriben al final de vida han de poder estar acompanyades de les seves persones més properes i alhora, si ho necessiten, han de poder tenir les cures pal·liatives necessàries per poder morir sense patiment, de manera tranquil·la. En poder aconseguir-ho som especialistes a Sant Andreu Salut, on des de la unitat de cures pal·liatives, però també des de qualsevol altra unitat es busca aquest objectiu de la manera més professional possible. I per això volem continuar treballant i formant els nostres professionals.

Que la infermera, treballador social, cuidadors estiguin al costat de les persones que pateixen o moren, què aporta (als pacients i als seus familiars)?

L'equip que atén les persones al final de vida ha de treballar de manera molt coordinada per detectar necessitats. El poder treballar en equip interdisciplinari facilita la detecció de necessitats i la possibilitat d'avisar el professional necessari a cada moment. Tots els professionals són igual d'importants! No oblidem la persona que fa la neteja que també en un moment determinat pot detectar necessitats i informar l'equip.

Ens pots recomanar un bon llibre?

Un llibre que em va fer reflexionar molt sobre l'atenció a les persones va ser “Cuida't. Quinze vivències personals de cuidadors” de Gemma Bruna i Josep París. Ho he recomanat a molts professionals.

Música i pel·lícula preferida?

En relació amb la música tinc gustos molt variats, que van des de la petjada musical que el meu pare em va deixar: Dire Straits, Joe Cocker, Elton John, Louis Amstrong, entre d'altres; el rock català, des dels 90 fins al més actual; i passant per la influència de la meva filla que també m'ha aportat descobriments molt interessants: Ed Sheran, Adele, Lewis Capaldi.

No sóc gaire cinèfila però una pel·lícula que em va agradar molt és “Intocable”.