Cada vegada les famílies poden afrontar amb menys recursos els problemes lligats a les pèrdues de salut

Laura Morro, treballadora social sanitària i Cap de la Unitat de Treball Social del PSMAR. El treball social és des d'on es poden desenvolupar tècniques efectives per aconseguir el desenvolupament de les persones i fomentar els canvis socials necessaris per aconseguir un major benestar.

Resumidament, quines són les teves funcions? Com és el teu dia a dia?
Les treballadores socials que treballem en l'àmbit de la salut tenim com a missió minimitzar l'impacte de les malalties en la ciutadania, aportant la narrativa social als equips assistencials, sent garants de la continuïtat assistencial. Des de fa uns anys, soc la Cap de la unitat de treball social del PSMAR, liderant a 42 treballadores socials sanitàries dels diferents centres assistencials de la institució (Hospital de la Mar, Hospital de l’Esperança, Centre Fòrum i INAD), la meva principal funció és la coordinació de totes les professionals del treball social amb els equips assistencials, així com vetllar per la continuïtat assistencial de les persones a les quals atenem en els nostres centres sanitaris.

Com acompanyes a les famílies en el teu lloc de feina?
Una part molt important del nostre treball diari és acompanyar a l'usuari i a la seva família en els processos de malaltia, proporcionant espais de qualitat en l'atenció, generant vincles, entesos aquests com a relacions de confiança, necessaris per a l'abordatge integral de la salut. Atenem les persones en moments d'una alta vulnerabilitat personal, per la qual cosa la nostra labor és oferir acompanyament, orientació i gestió de l'acció social durant els processos de malaltia.

Quines dificultats pots trobar-te en el teu dia a dia?
Les crisis socioeconòmiques que vivim des del 2008 han empobrit a molts nuclis de població, amb pèrdues de drets en els àmbits de major vulnerabilitat, per la qual cosa cada vegada atenem persones més fràgils socialment, amb un greu perill d'exclusió social. Necessitem una major inversió en les polítiques de benestar social, per a revertir aquestes crisis, accentuades per la pandèmia. La pèrdua de suport social, familiar o comunitari fa que les famílies cada vegada poden afrontar amb menys recursos les problemàtiques lligades a les pèrdues de salut, per la qual cosa des de les unitats de treball social sanitari cada vegada hem situacions més complexes de tractar.
 

Com creus que es veu la teva labor des de fora?
En els últims anys hi ha una major visibilització per part de la ciutadania de la labor que exercim, cada dia ens coneixen i reconeixen més, encara que queda molta labor per fer. Pel que fa els equips, crec que som reconegudes professionalment, encara que a nivell institucional ens falta el reconeixement com a professió sanitària, per la qual cosa, a través dels col·legis professionals, associacions i sindicats estem lluitant per això.

Què et va impulsar a treballar en el sector?
Sempre m'he sentit molt propera als moviments d'ajuda social, provinc d'una família que no va tenir les coses fàcils, la meva mare va lluitar molt per a tirar-nos endavant a la meva germana i a mi, per la qual cosa sempre he posat en valor les relacions d'ajuda i suport. Vaig iniciar estudis de dret, amb l'expectativa de contribuir al canvi social des d'aquesta disciplina, però aviat em vaig adonar que era des del treball social des d'on podia desenvolupar tècniques efectives per a aconseguir el desenvolupament de les persones i fomentar els canvis socials necessaris per a aconseguir un major benestar . Els meus inicis van ser en l'àmbit de la psiquiatria, on vaig aprendre de grans mestres de la professió, que em van ensenyar a estimar i respectar el treball social.

Què és el que més t'agrada del teu treball?
El que més valoro són les relacions amb les persones, l'espai de complicitat i confiança que s'estableix a partir del qual podem treballar de manera conjunta canvis en les situacions de malestar.