L'acceptació de la mort en el budisme

Audir i Mémora col·laboren en l'elaboració de Duellum, la guia de celebracions funeràries en les diferents confessions. En el budisme no sols busca honrar al difunt, sinó també facilitar el seu trànsit cap a una nova existència o alliberament, al mateix temps que els assistents generen mèrits i beneficis espirituals per a tots els éssers.

El budisme Vajrayana és una de les branques més importants del budisme, i se centra en la realització de cerimònies i pràctiques espirituals que busquen guiar als éssers en el seu camí cap a la il·luminació i l'alliberament del sofriment. En el context de la mort, es realitzen cerimònies específiques, com la de Sukhavati, que és una de les principals pràctiques funeràries en aquesta tradició.

Cerimònia de Sukhavati

La cerimònia de Sukhavati té com a objectiu ajudar el mort a aconseguir un renaixement favorable o fins i tot l'alliberament complet del cicle de la reencarnació, depenent de la seva karma. Aquesta cerimònia, que pot dur-se a terme durant la vetlla, segueix un esquema ben definit:

• Salutació als congregats: És l'obertura de la cerimònia, on el làmina o mestre dirigeix unes paraules als assistents.
• Meditació: Es convida als presents a entrar en un estat de calma i concentració, la qual cosa també es coneix com la pràctica de Shiné.
• Discursos de celebració: Durant aquest moment, els congregats recorden la vida del difunt, evocant les seves bones accions i moments significatius.
• Recitació del ritual del Sukhavati: Aquest és el cor de la cerimònia, on es reciten textos i oracions sagrades amb la finalitat de facilitar el trànsit del mort a un millor estat d'existència.
• Crema de la foto del difunt: Com a símbol d'alliberament i desagafo, es crema la fotografia del mort, la qual cosa també simbolitza la impermanencia i el passo a un altre estat.

Preparació del cadàver i recomanacions

Donada la complexitat i diversitat de les diferents tradicions budistes, és essencial que el làmina, mestre o practicant qualificat guiï cada pas de la cerimònia. Aquest guia s'encarregarà de decidir el tipus de pràctiques i oracions adequades, així com el temps que ha de vetllar-se el cadàver. Depenent del nivell de pràctica del difunt, la vetlla pot durar des d'un dia fins a 49 dies en el cas de grans mestres budistes.

Les persones encarregades de vetllar el cadàver han de mantenir una actitud serena i positiva, recordant els aspectes més positius de la vida del difunt. Es recomana que practiquin meditació o visualitzacions segons les indicacions del làmina o mestre. Durant aquest període, els assistents han de mantenir el màxim silenci possible i evitar tocar o colpejar el fèretre.

Oracions i pràctiques

Durant la vetlla, es realitzen diverses oracions i pràctiques, com la recitació dels "Quatre Pensaments Incommensurables", que desitgen felicitat, llibertat del sofriment, i una gran equanimidad per a tots els éssers. Aquestes oracions busquen generar mèrits i beneficis tant per al mort com per a tots els éssers vius.

Existeixen tres aspectes clau en aquestes oracions: l'aspiració que tots els éssers, inclòs el difunt, s'alliberin del sofriment i aconsegueixin la felicitat; el record de les accions benèfiques del mort, que genera alegria i empatia en els assistents; i la dedicació de tots els mèrits obtinguts per les pràctiques espirituals a favor dels éssers vius i el mort.

Creences sobre la mort i el més enllà

En aquesta branca del budisme es creu que cada persona reneix en una situació més o menys positiva depenent de la seva karma. El moment de la mort és considerat una oportunitat per a purificar el karma acumulat i enfrontar-se a aquest procés amb l'esperit adequat de desagafo. Per això, els rituals són essencials per a ajudar el difunt a alliberar-se del cicle de la reencarnació o, en defecte d'això, renéixer en les millors condicions possibles. 

Objectes de celebració i música

Durant la cerimònia, es col·loquen objectes simbòlics en l'altar, com una bola de cristall que representa la ment del despertar, espelmes i encens que simbolitzen la generositat i la disciplina, i un text budista que representa els ensenyaments. Tot això s'acompanya de música que forma part de les oracions i textos sagrats, en particular, els que fan referència a deïtats com Amitaba o Chenrezi..