Coneixes la tasca de l'equip de recollides de difunts en una funerària?

Què passa des d'una defunció en un hospital, una residència, un domicili o en la via pública fins que s'inicia el servei en un tanatori? Entrevistem a Lidia Martínez, ella forma part de l'equip de recollides de difunts a Mémora Girona. 

Resumidament, quines són les teves funcions? Com és el teu dia a dia?
Formo part de l'equip de recollides de difunts. Aquestes son en hospitals, residències, domicilis i judicials (quan es tracta d'un accident, suïcidi, assassinat, mort sobtada. A més, també faig condicionament dels mateixos a la sala de tanatopràxia del tanatori.

Com acompanyes a les famílies al teu lloc de treball?
Sent empàtica i el més professional possible, explicant-los a cada moment el que farem i prestant la meva ajuda.

Com creus que es veu la teva feina des de fora?
Un treball essencial i necessari. A nivell personal em diuen que sóc una persona amb molt de valor, poc aprensiva i que sé gestionar les emocions negatives.
 

Quines dificultats et pots trobar al teu dia a dia?
Dificultats tant a nivell físic com a emocional. Algun sobre esforç que un altre i alguna situació que potser afecta més del normal.

Què et va impulsar a treballar en el sector?
La mort de la meva mare quan jo tenia 23 anys. Em preguntava que li farien, on la portarien... i vaig pensar que algun dia aconseguiria treballar d'això.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La satisfacció de poder ajudar les famílies, tractant amb el màxim respecte el seu familiar difunt, igual que ho tractaria si fos meu.
A part, em passen molt de pressa les hores, hi ha bon ambient amb els companys.

Quin és el cas més extrem o difícil que recordes?
Algun accident, suïcidi, nens... Però, en concret, una recollida d’un suïcidi en un domicili. Estava penjat darrere d'una finestra, en avançat estat de descomposició, em va impactar l'olor que ja es notava a l'entrada del bloc i va ser necessària la intervenció dels bombers.

Com afrontes la mort?
Quan m'ha tocat a mi la mort d'un ésser estimat, he intentat acceptar cadascun dels sentiments i les emocions. Parlant amb naturalitat, ja que és una cosa inevitable i que algun dia ens arribarà a tots. Recordant els bons moments..

Ha canviat la teva forma de viure la vida i la mort des que treballes a Mémora?
Sí, intento viure al màxim, en el sentit d'aprofitar cada moment, no desaprofitar el meu temps amb coses o persones que no m'omplen. No estar molesta per ximpleries. Fer més del que m'agrada.. i dir més "t'estimo" a la meva família.